Aquest estiu hem passat uns dies a França, i entre les experiències que ens n'hem emportat, jo hi destacaria quelcom tan poc exitant com és la sensació de poder MENJAR PA. Recordo que ja fa uns anys, quan es va començar a estendre aquest negoci de les falses baguettes a casa nostra, Quim Monzó va escriure una columna a la Vanguardia -molt comentada en el seu moment- sobre aquest autèntic desastre alimentari. Un desastre que patim els que ens agrada menjar pa i com més va més, ens veiem obligats a fer trajectes quilomètrics per aconseguir alguna cosa que s'assembli a aquell producte cada vegada més exòtic anomenat PA, i òbviament, pagar-lo a preu d'or sota el pseudònim de "rústic", "gallec", "de parròquia" o altres denominacions estrambòtiques.
Però és que la plaga d'aquestes baguettes prefabricades ha contaminant tot el sistema, i els forns més o menys tradicionals estan sucumbint a aquesta tendència perversa. Compres pa, i com no te'l mengis al moment tens dues possibilitats: que es quedi dur com una pedra, o tou com un xiclet, depenent -suposo- de les condicions ambientals, però en qualsevol cas immengable.
En fi, quin plaer aquest estiu, poder menjar baguettes autèntiques, i per més conya a preu de pa!!! S¡, si, més barates que el succedani que ens encolomen aquí! I es que això de la bombolla immobiliària ha aconseguit fins i tot deixar-nos sense pa!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada