En un dels seus moments més delirants
Don Manuel Fraga Iribarne va menystenir el component èpic de la Diada amb el
poderós argument que a Rafael de Casanova ”ni tan sols se l’havia executat”. Mira
tu amb quins falsos mites entabanen a aquests catalans, amb personatges que
moren tranquil·lament al llit. Això és l’evidència més palmària del seu deliri nacionalista.
En fi don Manuel, no tots els països
poden lluir una extensa galeria d’herois i màrtirs que comença amb Don
Pelayo i el Cid i es perllonga amb una successió d’episodis gloriosos fins al
Coronel Moscardó i José Antonio Primo de Rivera, sempre presentes!
Però resulta que els predecessors
de Don Manuel en un govern franquista van tenir la mala pensada d’executar un
president de la Generalitat, després de fer-lo segrestar per una institució tan
democràtica com la Gestapo, torturar-lo i vexar-lo com a un vulgar delinqüent i
condemnar-lo en una farsa judicial. En la seva lògica, amb el tracte indigne
i humiliant a la màxima autoritat de
Catalunya, es projectava la humiliació col·lectiva als que pensaven que això de
Catalunya era quelcom més que 4 províncies d’Espanya: País? Aquí el teniu el
país! Haguessin donat aquest tracte a Azaña, Largo Caballero o fins i tot a
Negrín?
Però diem que van tenir la mala
pensada, perquè resulta que amb aquesta execució –acció exemplar segons
l’opinió recent d’un miserable columnista
de la “premsa lliure” de Madrit- el feixisme espanyol va convertir Lluís
Companys en el president màrtir que mai havia tingut Catalunya. Algú va dir amb
un excés de cinisme referint-se als clarobscurs de la seva trajectòria
política, que la millor contribució que Companys va fer a Catalunya va ser la
seva mort...
Una mort que tard o d’hora
s’havia de girar en contra d’aquesta miserable dreta espanyola –i dels seus
corifeus locals del PP i Cs- fins el punt de convertir-lo en una de les seves obsessions
més repugnants: no en van tenir prou amb matar Companys, ara cal rematar-lo. Catalunya
no pot tenir un “heroi màrtir”, per tant es tracta de convertir l’heroi en
“villano”, i amb aquesta operació es cobren dues peces de cop: Companys era poc
més que un vulgar delinqüent, i per tant 1) es va executar un personatge detestable
que s’ho tenia ben merescut, i 2) que un personatge així arribés a president de
Generalitat, demostra el component malaltís i pervers del separatisme. És per
això que la dreta espanyola mai farà contrició d’aquest assassinat. I si cal
tornaran a rematar-lo. I per cert, se’n sap alguna cosa de l’esquerra?
