Pàgines

diumenge, 14 de novembre del 2010

Si tu no hi vas...ells se'ns xulegen

Arriben eleccions. Una vegada més el dilema etern: vaig a votar? Com més va, la fatiga és més gran. No hi ha manera. El sistema no deixa marges pels franctiradors: ets dins o ets fora. Si ets dins, oblidat dels "tics" ja no diguem "antisistema", simplement una mica agosarats, una mica "transformadors" si se'm permet l'expressió. La seqüència és coneguda, per no dir calcada: després de llargs i a voltes insuportables períodes de governs de dretes, arriba el canvi. Es digui aquest Blair, Obama, o Tripartit. La felicitat de treuren's de sobre els Bush i Aznars de torn ens dura el que la felicitat a casa del pobre. Ja se sap els plaers són efímers i la vida 5 segons de baixada i 55 de pujada. I descobrim una vegada més que ni l'Obama, ni el ZP ni el Maragall, ni els tripartits poden fer miracles, que a la mínima tendeixen a reproduir els vicis dels seus impresentables predecessors i és quan ens venen les ganes de quedar-nos a casa: ja s'ho faran. I a les hores és quan els dolents tornen i s'hi queden fins que se'ns tornen a fer massa insuportables...i gira la roda que no ha estat res. I ara sembla que toqui això, que toqui quedar-nos a casa i que s'ho facin: les esquerres catalanes han desaprofitat 7 anys de tripartits i, evidentment no han estat allò que se'n diu "transformadores" i que per tant, estem igual o pitjor que abans. Pitjor perquè se'ns presenten amb uns lideratges ben galdosos als quals no reconeixem, i fins i tot ens pot provocar al·lèrgia donar-lis suport, per allò de a "aquest paio impresentable jo no li dono el meu vot", i etc.
I teniu tota la rao si us voleu quedar a casa, o tirar pel dret i optar per la nodrida i variada oferta de novetats i freaks varis per allò d'enviar un missatge "als polítics". I també teniu rao quan us costa trobar massa diferències entre polítics de dreta i esquerra "sistèmics", evidentment comparteixen molts vicis ( i molt poques virtuts). Però arribats en aquest punt, i des d'aquesta nostra pobra i dissortada pàtria sembla clar que si els que ho veiem així ens quedem a casa, n'hi ha uns que tornen...Són uns senyors que fan negocis i sovint tendeixen a confondre la cosa pública amb la privada, ja se sap la lògica del poder... Però el que és més greu, n'hi ha uns altres que se'ns xulegen...Ja es freguem les mans per poder bramar més alt i abocar-nos a sobre tota la immundícia que ens tenen reservada: això de Catalunya no interessa ni als catalans, ni la seva llengua, ni el seu finançament, ni la seva dignitat com a persones i com a comunitat humana. Si tu no hi vas ells (els de casa) tornen i el que és pitjor, si tu no hi vas ells (els de casa -ciudadanos, pperos, i altres fatxes i populistes- i els de fora: aquests són legió i la llista interminable: començant per una brunete mediàtica inflada, inflamada i embrutida) se'ns xulegen.
I ara digueu-me passarell, però per mi no és el mateix el Tresserras, l'Herrera o fins i tot el Castells, que els Camps, Fabra, Matas, l'Aguirre, el Rivera, la Camacho, i tots els gurtels, correas, bigotes i la llista interminable de corruptes, populites, trepes, aprofitats i pre i post falangistes que corren pels partits espanyols i espanyolistes.