És el partit de la guerra (Irak), el partit de les
nuclears, el partit de les autopistes sense trànsit, els aeroports –“del abuelo”- sense avions i els AVE
sense passatgers pagats a preu d’or per la ciutadania. El partit de les
empreses privatitzades per als amics del “gran líder”, el partit cleptòman dels
cent mil fills de la corrupció infinita, el partit de Bankia i de les targetes
negres.
És el partit del Prestige, el partit del transvasament
de l’Ebre, dels ministres franquistes, dels “no nacionalistes” amics de la
División Azul, dels regidors fent la salutació feixista, de la Fundación
Francisco Franco i de la·”fiesta nacional”. El partit de la mentida, la “brunete
mediàtica” i la guerra bruta.
És el partit de la religió a les escoles, dels hipòcrites catòlics que
s’arriben a divorciar tres vegades, dels catòlics casats que viatgen 32 vegades
a Canàries a veure la querida pagant
el Senat, de les catòliques separades que tenen fills de companys de partit
casats, el mateix partit que nega drets a dones i homosexuals. El partit dels bisbes carques que consideren "immoral" qüestionar la unitat d'Espanya.
Per si no n’hi hagués prou amb això, aquest partit es
lamenta que està “socialment aïllat” a Catalunya, es queixa que els “nacionalistes”
tracten els seus dirigents de “mals catalans” Pobrissons, no els estimen! És més senzill, no són mals
catalans, són mala gent que és diferent. És el partit dels mentiders
compulsius, dels manipuladors, dels cínics i dels perdonavides, dels trepes,
escaladors i aprofitats. A Catalunya actuen com a ocupants -Llanos de Luna-, com
a colons –Fernandez Diaz, Sanchez Camacho, Moragas- com a lacais, sipais i renegats –Millo-
Montserrat, Nadal, Piqué- i etc, etc, etc.
A aquests tan “bons catalans” els hauríem de preguntar
com tractarien a Espanya als membres d’un partit que negués la unitat de la
llengua espanyola, i que es dediqués a combatre-la de forma obstinada i a
esquarterar-la. Els considerarien “bons espanyols” i els ho premiarien amb un
monument “a la tolerància” o els denunciarien i empresonarien per “ultraje a la
patria”?
Però ja se sap, per aquestes latituds la política és com la tele als Estats Units, que per increïble que pugui semblar, sempre pot ser pitjor. I resulta que a Catalunya vam tenir la mala folla d'engendrar un fill bord d'aquesta família, que els supera en cinisme i mala llet. De genealogia similar als anteriors, una amalgama d'ocupants i colons que es proclamen com a "Ciutadans" que tenen per característica definitòria l'odi i el menyspreu al país, perdó, a la "región" que els ha vist néixer.
