Pàgines

dijous, 27 de desembre del 2012

PPC (Patriotes, populistes i –sobretot- corruptes)


Ja ningú posa en dubte que ha començat la guerra bruta contra la via independentista a Catalunya, i que l’ofensiva tindrà l’espai mediàtic com un dels camps de batalla preferents. De fet, no parlem amb propietat de "batalles", perquè aquí no s’han reconegut hostilitats mútues, sinó que cal parlar únicament d’un atac indiscriminat i en tota regla per part d’aquest “curiós” conglomerat de neofalangisme, guerracivilisme, monarquisme, teapartisme i altres delícies que s’agrada d’autoqualificar com a “premsa lliure” i que niua a Madrit. Com hem pogut comprovar, un dels lemes que tots els mitjans d’aquesta caverna estan repetint com un mantra inacabable és el que atorga a Catalunya el lideratge en corrupció política a nivell mundial. 

El “relat” que diria Lakof és el següent: Aquí no hi ha ni sentiment independentista, ni manifestació 11-S ni voluntat popular, el que hi ha realment és: Convergència té un greu problema de corrupció; Mas inicia la deriva –aventura, desafiament, quimera, “órdago”- sobiranista per amagar sota l’estelada els múltiples casos de corrupció que afecten CiU; una Catalunya independent cauria en mans d’una casta político-mafiosa que deixaria Sicília com a paradís de la transparència. Ergo, tot plegat és només una manipulació de Mas, i el poble de Catalunya necessita romandre dins Espanya per evitar caure en aquest pou de fatalitat.

Prenent bona nota del seu mestre de mestres de la propaganda política -Goebels-, repetiran no mil, sinó milions de vegades aquest mantra “Catalunya=corrupció” per minar la moral del suposat adversari. I aquí mateix no els mancaran corifeus que s’apuntin al bombardeig. Més enllà de les proclames lamentables de la Chacon i el Pere Navarro en campanya electoral (Catalonia is not Switzerland!), l’altre dia Alfredo Pastor s’apuntava al mateix argument a les pàgines d’opinió de l’ARA. Però és òbviament en el bàndol unionista on la “màquina de la veritat goebelina” funciona a tot drap. I és aquí on volia arribar, perquè la cosa seria per pixar-se de riure si no fos perquè fa cagar. Els dirigents del PPC siguin del sector ocupant (Sanchez-Camacho, Llanos de Luna, Fernàndez Diaz) o del sector cipai (Millo) es postulen com a garants contra la corrupció a Catalunya i la seva definitiva corleonització (la brunete parla de “los Mas” i “los Pujol” com a autèntiques “famílies” sicilianes). 

Doncs si, és per cagar-s’hi. No seré jo qui negui els jocs i les amistats perilloses de CiU, que en tenen un grapat -i uns quants cadàvers a l’armari- ni les “relliscades” del PSC (per cert, Sabadell is not Switzerland...),  però dit això, i esperant que tothom purgui el que hagi de purgar, no em puc estar de recordar-lis a aquesta colla de falsàris i manipuladors, que:

-El PP ostenta, i de llarg, un sòlid lideratge en la geografia de la corrupció a Espanya. S’han documentat més de 170 casos, entre els quals els més coneguts que afecten exministres, presidents i expresidents de comunitats autònomes, presidents de diputacions i un nombre infinit d’alcaldes i regidors.
-El PP a Catalunya pràcticament no té poder institucional. Però així que ha “tocat cuixa” s’ha vist esquitxat per l’ombra de la corrupció. A Sant Andreu de Llavaneres, l’exalcalde del PP esquitxat pel cas Pretòria, a Badalona el xèrif Albiol ha destituït un regidor per extorsió, a Sabadell un regidor del PP estava al bell mig de la trama del “Mercuri” del Bustos i cia...En fi, tot plegat un exemple de lluita aferrissada contra la corrupció. [PS. S'acaba de publicar (02/01/2013) que a Alcanar es van construir més de 400 habitatges de forma il·legal. Endevineu de quin partit era el regidor d'urbanisme quan es va iniciar el procés...? ]

I aquests “senyors” són els que han de”salvar” Catalunya d’esdevenir la nova Sicília del segle XXI. És senzillament i simple vergonyós. Mireu aquest mapa, i comproveu que "neta" està Catalunya en comparació amb els territoris que han pogut "gaudir" del poder d'aquests paladins contra la corrupció. Pobres criatures!





dijous, 6 de desembre del 2012

LA DESMEMÒRIA DELS OCUPANTS



La manifestació “constitucionalista” del 6-D a Barcelona en passar per davant de la comissaria de Via Laietana es va aturar per fer un aplaudiment eixordador a la “policia nacional”. Com aquell que no vol la cosa, van retre un homenatge al principal símbol de la repressió franquista a Catalunya, el lloc on centenars de lluitadors antifeixistes van patir vexacions i greus tortures per defensar la llibertat. Llibertat: un mot que ha esdevingut una mena d’eslògan d’aquests constitucionalistes que no s’avergonyeixen d’exaltar l’emblema  de la repressió franquista, tot menyspreant el patiment que hi van sofrir totes les persones que van gosar desafiar el feixisme fins al punt de jugar-s’hi la vida. És senzillament vergonyós. Aquesta gent tenen un greu problema de memòria, i algú els hauria de recordar amb pels i senyals que passava en llocs com la comissaria de la Via Laietana durant els anys negres del franquisme en aquella Barcelona tan “lliure” com la pinta el seu admirat Vargas Llosa. Per ells sembla que la història d’aquest país va començar el 1978, i tot el que va passar abans és irrellevant, i per això es comporten amb una desvergonya insultant. La seva desmemòria és la dels ocupants, es desentenen d’un passat incòmode on van actuar de botxins i ara tenen la barra de presentar-se com a víctimes.
Però els problemes de desmemòria no acaben aquí. Ara resulta que els de Ciutadans  -i per extensió UpD-  es presenten com forces de “esquerres”, la qual cosa constitueix un altre escopinada a la cara a tota la gent d’esquerres –la immensa majoria, i en bona part d'origen immigrant- que va poder "gaudir" de la comoditat de les instal·lacions de Via Laietana. S'ha d'acudir a la gènesi d'aquests partits i a les seves trajectòries. Recordar que Albert Ribera es va "iniciar" en política com a apoderat del PP, i que en la nòmina de fundadors del partit, els famosos "intel·lectuals" espanyolistes, presenten uns perfils i unes inquietuds "socials" que tiren d’esquena. Recordar que van marxar de l'òrbita del PSC no pas perquè es desviés d'objectius socials sinó per la seva "deriva" catalanista. Recordar que pràcticament tota l'acció d'aquest partit s'ha centrar en combatre les polítiques "identitàries" catalanes, mentre muntaven un pollastre considerable perquè a Barcelona no es posava una pantalla gegant per poder veure els partits de"la Roja", és a dir, política d’esquerres en estat pur.... Recordar que aquest partit proclama que no hi ha dèficit fiscal, de manera que ja li està bé que Catalunya no disposi dels recursos imprescindibles per poder portar a terme les polítiques socials. I recordar que el candidat d'aquest partit a Tarragona és un militar –obvio més referències a ocupacions-. RECORDAR, en definitiva, perquè la doctrina d'aquest partit està construïda sobre una premissa falsa: sembla que abans del 1978 i la seva sacrosanta constitució aquí no hagués passat res. Per ells el passat només s'apel·la per dir que la Diada està construïda sobre falsedats, i en canvi celebren el 12 d'octubre com el sumum de la veneració del passat, oblidant per cert tot el vessant colonial d’aquesta data. De nou DESMEMÒRIA . Són tramposos, els "mites" només són els dels altres, i a més a més, observen la realitat catalana des d'un prisma etnicista. No accepten el principi de que aquí només hi ha una comunitat -allò de que és català tothom que viu, etc, etc- sinó que per ells aquesta comunitat en tot cas és l'espanyola, que òbviament preval. Una mostra, el Fèlix de Azua es vantava que la seva família porta 200 a Catalunya, i sempre han parlat castellà. I a això és al que aspiren, a que el català no sigui la llengua comú. Que lo "normal" és que els castellano-parlants no ho deixin de ser-ho mai i que el català sigui cosa dels "altres". És a dir, que lo normal és que jo ara hauria de ser castellano-parlant i els meus fills també. Aquest és el seu model de bilingüisme i si d'ells depengués aquest seria el que s'hauria d'implantar.
En fi, que som massa tolerants amb uns personatges que han entrat en política per pur oportunisme, que flirtegen amb el populisme de forma descarada, i que a sobre van de perdonavides. Si hi ha alguna cosa que hauria de diferenciar l'esquerra és un punt d'ètica i de coherència que són atributs més que dubtosos d'aquesta colla d'oportunistes. Els ho tornaré a recordar, vostès que tenen tanta facilitat per relacionar el catalanisme amb el nazisme, aplaudint la comissaria de Via Laietana és com si a Berlin els manifestants “de esquerres” aplaudissin l’edifici on la Gestapo es deixava la pell en la lluita per la seva “llibertat”. Ja ho digué Seyes: llibertat! quants crims s’han comès en el teu nom.