Ja ningú posa en dubte que ha començat la guerra bruta contra la
via independentista a Catalunya, i que l’ofensiva tindrà l’espai mediàtic com
un dels camps de batalla preferents. De fet, no parlem amb propietat de "batalles", perquè aquí no s’han
reconegut hostilitats mútues, sinó que cal parlar únicament d’un atac
indiscriminat i en tota regla per part d’aquest “curiós” conglomerat de
neofalangisme, guerracivilisme, monarquisme, teapartisme i altres delícies que s’agrada d’autoqualificar com a “premsa
lliure” i que niua a Madrit. Com hem pogut comprovar, un dels lemes que tots els
mitjans d’aquesta caverna estan repetint com un mantra inacabable és el que
atorga a Catalunya el lideratge en corrupció política a nivell mundial.
El “relat”
que diria Lakof és el següent: Aquí no hi ha ni sentiment independentista, ni
manifestació 11-S ni voluntat popular, el que hi ha realment és: Convergència
té un greu problema de corrupció; Mas inicia la deriva –aventura, desafiament, quimera,
“órdago”- sobiranista per amagar sota l’estelada els múltiples casos de
corrupció que afecten CiU; una Catalunya independent cauria en mans d’una casta
político-mafiosa que deixaria Sicília com a paradís de la transparència. Ergo, tot
plegat és només una manipulació de Mas, i el poble de Catalunya necessita romandre
dins Espanya per evitar caure en aquest pou de fatalitat.
Prenent bona nota del seu mestre de mestres de la propaganda política -Goebels-, repetiran no mil, sinó milions de vegades aquest mantra “Catalunya=corrupció”
per minar la moral del suposat adversari. I aquí mateix no els mancaran corifeus
que s’apuntin al bombardeig. Més enllà de les proclames lamentables de la
Chacon i el Pere Navarro en campanya electoral (Catalonia is not Switzerland!),
l’altre dia Alfredo Pastor s’apuntava al mateix argument a les pàgines d’opinió
de l’ARA. Però és òbviament en el bàndol unionista on la “màquina de la veritat
goebelina” funciona a tot drap. I és aquí on volia arribar, perquè la cosa
seria per pixar-se de riure si no fos perquè fa cagar. Els dirigents del PPC
siguin del sector ocupant (Sanchez-Camacho, Llanos de Luna, Fernàndez Diaz) o
del sector cipai (Millo) es postulen com a garants contra la corrupció a
Catalunya i la seva definitiva corleonització (la brunete parla de “los Mas” i “los Pujol” com a autèntiques “famílies”
sicilianes).
Doncs si, és per cagar-s’hi. No seré jo qui negui els jocs i les amistats perilloses de CiU,
que en tenen un grapat -i uns quants cadàvers a l’armari- ni les “relliscades”
del PSC (per cert, Sabadell is not Switzerland...), però dit això, i esperant que tothom purgui
el que hagi de purgar, no em puc estar de recordar-lis a aquesta colla de
falsàris i manipuladors, que:
-El PP ostenta, i de llarg, un sòlid lideratge en la geografia de la corrupció a Espanya. S’han documentat més de 170 casos, entre els quals els més coneguts que afecten exministres, presidents i expresidents de comunitats autònomes, presidents de diputacions i un nombre infinit d’alcaldes i regidors.
-El PP a Catalunya pràcticament no té poder institucional. Però
així que ha “tocat cuixa” s’ha vist esquitxat per l’ombra de la corrupció. A
Sant Andreu de Llavaneres, l’exalcalde del PP esquitxat pel cas Pretòria, a
Badalona el xèrif Albiol ha destituït un regidor per extorsió, a Sabadell un
regidor del PP estava al bell mig de la trama del “Mercuri” del Bustos i cia...En
fi, tot plegat un exemple de lluita aferrissada contra la corrupció. [PS. S'acaba de publicar (02/01/2013) que a Alcanar es van construir més de 400 habitatges de forma il·legal. Endevineu de quin partit era el regidor d'urbanisme quan es va iniciar el procés...? ]
I aquests “senyors” són els que han de”salvar” Catalunya d’esdevenir
la nova Sicília del segle XXI. És senzillament i simple vergonyós. Mireu aquest mapa, i comproveu que "neta" està Catalunya en comparació amb els territoris que han pogut "gaudir" del poder d'aquests paladins contra la corrupció. Pobres criatures!
