El món avui es
divideix entre indignats i indignes
deia fa poc Eduardo Galeano. Ningú no
s’atreveix ja a posar en dubte la dimensió del fenomen de la indignació a les
Espanyes, però tot i que sense ocupar places i carrers, l’altra espècie ha
mostrat una extraordinària capacitat de colonitzar determinants espais
institucionals de la Pell de Brau, i és especialment abundant als territoris
del denominat “Eix de la Prosperitat”
i contrades adjacents. Per aquells que tenim memòria fluixa, tiro d’hemeroteca
del Periòdico de fa uns mesos: “L'estiu del 2004, quan Pasqual Maragall acabava
de plantejar la idea de l'Euroregió mediterrània, es van reunir a Mallorca els
presidents de les comunitats valenciana, balear i madrilenya [Matas, Camps i
Aguirre] per llançar públicament una contraofensiva que van batejar amb el nom
d'Eix de la Prosperitat. “ Ja us podeu imaginar l’objectiu de tan magne acord:
un eix que unia la “Espanya del futur”, “del creixement”, que treballa “en
positiu”, per allò “que realment interessa a la gent”, i etc, etc. Per contra,
això de l’Euroregió, era evident que mirava al passat, un subterfugi
pantacalanista ordit a l’ombra per Carod i beneït òbviament per ETA. I es clar,
el PP català s’havia de resignar a posar Catalunya a llista d’espera d’aquesta
llançadora cap un futur esplendorós mentre continués “segrestada” pels maleïts rojos
i separatistes. Queda clar que Catalunya només tornaria a ser rica i plena quan
el mossos rendissin armes al primer president “autonòmic” d’aquest partit, i
ara si, pogués ingressar per la porta gran a l’eix de la prosperitat.
Però el que són les
coses, resulta que han passat menys de 8 anys d’aquests fets, i aquest eix cap
al futur esplendorós ha esdevingut l’eix
de la indignitat. Com es ben sabut dos dels tres signants han passat per la
banqueta dels acusats per acumulació de casos de corrupció que haurien de fer
pujar els colors a qualsevol persona mínimament honesta. I la tercera, la “lideresa”,
va ser a temps d’habilitar un tallafocs que la va salvar per la campana del
Gürtel. Però això no l’eximeix de compartir honors amb els seus amiguets de l’ànima
pròspera: ara acabem de saber va mentir com un bellaca –una vegada més- amb el tema del dèficit de la “seva”
comunitat, però això no és tot. Aquesta dóna competeix amb avantatge per
liderar el ranking entre aquest trio de la indignitat. És ben sabut que la dreta espanyola té greus
problemes amb la memòria històrica, fins i tot amb la recent: us diuen alguna
els noms de Eduardo Tamayo i Maria Teresa Saez? Ni idea oi? Us donarem un cop
de ma: aquest parell de pocavergonyes, van ser escollits diputats del PSOE per
a l’assemblea de Madrid el 2003, i el dia de la seva constitució van votar, oh
sorpresa! a l’Esperanza Aguirre en un episodi digne de la més bananera de les
repúbliques...Suposo que aquest parell ara deuen estar gaudint del seu
sacrifici en qualsevol paradís fiscal del Carib, però mentrestant, això va
permetre a la lideresa apoderar-se de Cajamadrid –amb els excels resultats que
tots coneixem i s’han concretat a Bankia- i fer i desfer a plaer amb el govern
i les finances d’aquesta comunitat amb els resultats també coneguts[1].
Si
amics si, la prosperitat ja les te aquestes coses, un s’ha de sacrificar de
tant en tant pel bé comú... En fi, ja que som en temps de crisi i el nom no li
escau massa, suggereixo a aquest trio de
la indignitat alguns noms alternatius: eix de la corrupció[2],
eix del Gurtel, eix de l’Instituto Nos i l’Urdangarin, eix de l’atur –el més
alt de la història a València i les Illes-, eix de la banca tocada i enfosada –CAM,
Bancaja, Cajamadrid, Bankia- i rescatada amb diners públics; eix de la
manipulació –Canal 9, Telemadrid, i Brunete
toda- i la mentida –dèficit públic amagat-; eix del “Palma Arena” i els
discursos pagats del Matas; eix de l’Aeroport del Fabra; eix de la EMARSA i les traductores romaneses; eix del Julio Iglesias i el Zaplana –en política
para forrarse- eix de les visites del Papa a 6 milions per a “sonorització”; eix
del Calatrava, la Terra Mítica i Marina d’Or. En fi, un autèntic eix de la vergonya ben representatiu d’un
país de tramposos, advantatgistes, mentiders, perdonavides i estafadors...Tota
la bombolla española s'ha construït sobre especulació, concessions d'obra
pública i serveis públics serveis regulats o el que és el mateix, el paradís per
al tràfic d'influències. I mentrestant,
aquí estant el senyor Millo dia si dia també s’atreveix a donar lliçons morals
al Parlament de Catalunya, mentre que la Sanchez-Camacho riu i riu, i tots
plegats lliurats en cos i ànima a “protegir-nos” del monolingüisme i la ruïna
econòmica del separatisme. Això si, el gran problema d’Espanya ara mateix no és
un altre que en un camp de futbol la gent pugui xiular l’himne nacional: si senyora lideresa, a mi la legión!
[1] Esperanza
Aguirre,: en su domicilio privado se encuentran domiciliadas las sedes de cinco
sociedades inmobiliarias; como la que promueve en Yebes 30.000 viviendas; en un
terreno de propiedad compartida con el alcalde de Yebes; recalificado como
urbanizable por el alcalde, tras modificarse el trazado del AVE, por
intervención directa del ex-ministro del PP Alvarez cascos, para incluir una
estación en Yebes...
[2] http://maytemalonda.over-blog.es/article-el-pp-es-el-partido-mas-corrupto-de-la-historia-de-espana-78264802.html
