Pàgines

dissabte, 14 de març del 2009

DEL CINISME UNIONISTA ESPANYOL

Això de l'unionisme espanyol està arribant a un nivell de cinisme increïble. En primer lloc es produeix una sospitosa coincidència entre els hereus directes del feixisme i una determinada i suposada esquerra "no nacionalista". Dic suposada perquè resulta que s'acaba ubicant al voltant d'un partit que té per divisa ni més ni menys que el "Documento Nacional de Identidad", que ara resulta que és el garant de totes les llibertats del món.
Com s'ha vist en els darrers pactes postelectorals al País Basc, a la que l'uniomisme espanyol ha tingut la primera oportunitat no ha dubtat ni un moment per formar un "front nacional". Es veu que al País Basc hi ha una situació "d'emergència nacional" que justifica aquest suposat pacte antinatura. I torno a dir suposat, perquè és la cosa més natural, és un pacte nacional espanyol: ja se sap "antes roja -o azul- que rota". Algú em podrà dir que l'escenari de violència política pot justificar una operació d'emergència d'aquest tipus. Però resulta que aquest no és l'argument, ja que el rebuig a la violència el comparteix també una part molt majoritària del basquisme, l'argument és una -altra- suposada necessitat de regeneració democràtica, i, evidentment l'oposició a la "imposició" de la llengua basca als que no en volen saber res. És a dir dels que reivindiquen el dret de poder viure a Euskadi -o als Països Catalans, o Galícia- sense conèixer ni un borrall de les llengües respectives. I d'això en diuen "libertad".
Ja hi tornarem sobre això de la "libertaz", però deixeu-me donar-vos un parell de detallets. Resulta que el País Basc, aquest territori en "situació d'emergència" és el territori amb la renda per càpita més alta d'Espanya; és la zona més blindada contra la crisi perquè s'ha estalviat gairebé del tot la borratxera immobiliària -que ha deixat l'economia espanyola a l'UCI en coma etílic- i, agafeu-vos, és el segon territori d'Europa amb menys desigualtats en termes de distribució de la riquesa, es a dir, on hi ha menys diferència entre rics i pobres d'Europa -i gairebé per extensió, de tot el món- just després de Suècia. Però es clar, amb aquest panorama social i econòmic realment aterridor, s'enten perfectament que l'unionisme "no nacionalista" no dubti ni un segon en muntar un pacte de "salvació nacional". I aquí poc importa que Euskadi encapçali rankings de qualitat en l'ocupació o en resultats del sistema educatiu -la comparació dels resultats de l'informe Pisa amb Catalunya resulta demolidora-, o que tingui la cooperativa laboral més gran del món: per a l'esquerra "no nacionalista" això no deu ser benestar, deuen ser els efectes perversos de les "obsessions identitàries". Ja se sap aquests nacionalistes s'ho gasten tot en "despesa identitària" a costa d'arruinar la societat, i en canvi els "no nacionalistes" no destinen ni un cèntim a aquests afers: com tothom sap, l'Instituto Cervantes, les seleccions esportives "nacionales" o Televisión Española són l'avantguarda dels drets socials. En fi, com ja hem vist, les polítiques del "frente nacionalista" han estat letals pel benestar econòmic i social dels bascos, sobretot dels i les treballadores, tot i que en la coalició de govern hi havia un partit d'esquerres. Aquests també s'han deixat seduir pel diable identitari, traint els interessos dels pobres, i per tant, ara s'imposa un "frente no nacionalista" que, aquest si, amb el PP al capdavant, aquest si que defensarà els interessos de les classes treballadores.
Sobre aquesta esquerra "segrestada" pel dimoni identitari, s'ha de reconèixer que Euskar Batua (EB) ha estat un exemple impecable de coherència, d'una coherència però que se la pot acabar emportant a la tomba, i això és un avís per a navegants -de ICV per exemple- . Ells són d'esquerres i ecologistes avans que espanyols o bascos, i han actuat en conseqüència, posant les persones per davant de les banderes. Aquesta cantarella és la que repeteixen constantment els cosmopolites de torn, tan abundants a casa nostra, però com s'ha demostrat finalment, l'esquerra espanyola "no nacionalista" ha posat la bandera -espanyola- per davant de les persones, i pel que es veu, els votants de EB no han pogut resistir més la coherència de la formació, i han optat finalment per alguna bandera, i alguna intuïció em diu que aquesta afegeix el color groc al roig internacionalista...