Obvio utilitzar termes com
"federalistes", "unionistes"
i d'altres perquè tots nosaltres defugim etiquetes -jo també-. Jo també soc un "ciutadà del món" resident a Catalunya, antinacionalista i independentista, condició aquesta última que espero perdre ben aviat Jo també crec
com tots vosaltres que la independència no ens donarà la felicitat ni una vida
sexual satisfactòria -no parlem ja de termes com "plenitud nacional"
o similars- i que l'endemà mateix de la hipotètica proclamació, el país
continuarà tenint els mateixos problemes que el dia abans o més. Però jo
tinc la certesa que els ciutadans de Catalunya -si voleu els veïns, residents o
altres termes encara més asèptics- tenim un problema que ens uneix i que es diu
govern d'Espanya. Un problema que es concreta en drets i en recursos -no en
himnes ni banderes-, insisteixo drets humans i recursos econòmics
imprescindibles per al benestar social, i que els governs espanyols emparats en
el seus sistema de poder polític i econòmic es neguen a reconèixer i per tant a
encarar. . Una mostra de la premsa avui (29/10/) resulta d'allò més eloqüent:
-Rubalcaba no
comparteix el dret a decidir del programa del PSC (però el PSC comparteix amb
el PSOE la voluntat d'una Espanya unida)
-Bono a Artur Mas: "Vostè és un
colpista"
-Cayo Lara afirma que la "immensa majoria"
dels catalans no vol la independència. El líder d'IU creu que el debat sobiranista és
"absolutament fals"
En tant que gent d'esquerres us llanço la primera
pregunta: aquests són els "nostres"? Aquests són "els federalistes"
amics de Catalunya? Ho són els “intel·lectuals” del manifest de torn –encapçalats
per cert per “federalistes” de soca-rel com el Vargas Llosa- que neguen el
dèficit fiscal i el maltracte de Catalunya, que neguen el dret a decidir i que
tracten l’independentisme com si fos una patologia?
Com a tots vosaltres no m'agraden -detesto- els
"fronts nacionals", però sento dir-vos-ho, per acció o per omissió a
Espanya funciona de facto un front nacional espanyol
que beneeix l'actual statu quo, i del qual participen dretes i
esquerres amb major o menor entusiasme, però amb un efecte pràctic equivalent.
Us posaré un altre exemple. El mateix Bono, cada vegada que li parlen del
dèficit fiscal es despatxa amb allò de "son las personas las que pagan
impuestos, no los territorios" i s'ha acabat el debat. Doncs resulta que
efectivament són les persones qui paguem, però resulta que l'estat recapta i
distribueix "per territoris" un volum impressionant de recursos sense
aplicar un mètode racional i transparent. I resulta que amb aquest sistema
"territorios" com el que va presidir el senyor Bono reben una
morterada de recursos directes o d'inversions de l'estat que es poden utilitzar
per aquell famós AVE de Toledo a Albacete dels 7 passatgers o per pagar els
llibres de text i transport interurbà a TOTS els joves. Això vol dir que a
Castella i la Manxa TOTS -rics i pobres- es beneficien del superhàbit fiscal
-serveis gratuïts- i d'autèntics luxes asiàtics com això de l'AVE -feliçment
clausurat-, mentre que a Catalunya TOTS, rics i pobres han de pagar els llibres
de text i el transport interurbà. Per tant, posant-hi un raig de demagògia podríem
ben bé dir que a qui realment beneficia el dèficit fiscal català és als
"rics" d'aquests altres "territorios" i qui perjudica en
primer lloc és als "pobres" que viuen a Catalunya -siguin catalans,
veïns o residents-. Amics, en tant que "habitants" de Catalunya tenim
un problema amb l'estat espanyol, un problema que es nega, i que es capgira,
amb allò que Catalunya només es queixa, etc, etc. El llistat de greuges és
inacabable i tots el coneixeu, però us torno a recordar que penalitza de forma
especial als "pobres" que viuen a Catalunya, i això des de l'esquerra
s'hauria d'entomar com a primera prioritat. Si Espanya -l'estat espanyol- és
incapaç de resoldre aquest greuge, governin les dretes o les esquerres a
Catalunya tenim un problema afegit que va més enllà de la pugna fonamental
dreta-esquerra, aquest el tindrem sempre, com el tenen a tot arreu, però
l'altre, el d'Espanya si no hi ha altra manera de solucionar-lo no hi ha altra
via que la independència. I fins ara no hem parlat de drets culturals, de
l'assetjament permanent a la immersió lingüística, i de la no equiparació del
català -i les altres llengües peninsulars- amb l'espanyol, etc.
L'ESQUERRA ESPANYOLA TAMBÉ RETALLA (i no li cal "banderes per tapar-ho")
Avui també a la prema surt això: La Junta de
Andalucía suprime las ayudas a las escuelas de música y danza. És a dir, PSOE-IU fan
exactament el mateix que CiU a Catalunya, retallar una despesa cultural i
social. Una retallada que evidentment no comparteixo, però que em serveix per
recordar-vos que quan s'afirma tan alegrement que això del procés
independentista és una "maniobra" del Mas i una estratègia de CiU,
una vil maniobra de distracció de les retallades -com si la gentada de la
manifestació fóssim tots uns titelles al servei dels interessos de Mas, Duran,
CiU i l'oligarquia catalana tuti quanti- es tingui en compte que l'esquerra
allà on governa també retalla. I que cal exigir que l'agenda
"nacional" no serveixi per amagar l'agenda social, només faltaria,
però atenció, que l'agenda social tampoc serveixi per dinamitar l'agenda
"nacional", i em temo que això hi ha una certa esquerra catalana que
encara no ho te gens clar.
