La cultura i el pinso dels cavalls

Afortunadament,  queden lluny aquells temps nefastos –de segur que enyorats per més d’un- en que l'heroi mutilat Milan Astray profanava el santuari del saber hispànic a Salamanca amb el seu "muerte a la inteligencia". Tan lluny com que els seus successors companys d’armes enguany es dediquen a la noble tasca de la promoció cultural  en forma de “viatges culturals”. Uns viatges que suposen uns 60.000€ a l’any en el pressupost del Ministerio de Defensa. Que bonic! Quin detall!

Bé, més aviat un petit detallet si es compara amb els números que fan anar en aquest ministeri, que òbviament està per altres negocis. Negocis ben singulars val a dir, com ara el pinso, el fenc, l’encenall i altres farratges destinats a nodrir els fantàstics exemplars equins que permeten desfilar una de les unitats d'elit de l’exèrcit espanyol: la Guardia Real. Els amics de Crític s’han dedicat a buidar el BOE amb partides més o menys extravagants del pressupost del Ministerio de Defensa i resulta que el pinso d’aquest ramat puja ni més ni menys que 1,5 milions d’euros, més o menys el pressupost dels "viatges culturals" multiplicats per 25. Déu n’hi do amb el menú de la quadra!

No he pogut esbrinar per quants individus està formada aquesta noble camada equina, però em temo que la factura pujarà com a mínim uns grapat de milers d’euros per barba, o per crinera, tant se val. Probablement si els amics de Crític, aconseguissin tibar els fil d'aquests contractes de pinso arribarien a conclusions força inquietants pels preus que arriba a assolir l'alimentació equina, o si més no, pels preus que en paga l'exèrcit. 

El cas és que si algú, de Ciudadanos o del PP per posar un exemple, s’entreté una estona en gratar en les dades que aporta el Crític trobarà un munt de “curiosos” –per imprescindibles òbviament- exemples de despeses que servirien per pagar uns quants milers de 9-N i per plantar “ambaixades” catalanes fins a l’últim astre de l’espai sideral. Però esclar, a qui se li acut comparar una despesa tan imprescindible, "social" i "no identitària" com això de la Guardia Real amb les obsessions fruit dels "deliris" nazionalistes dels catalans adoctrinats per la immersió i Club Super3.